De fa anys, els experiments entre l’arquitectura i la impressió són a l’ordre del dia. En aquesta línia i, malgrat la construcció de cases amb impressores 3D encara no és un fet corrent i habitual al nostre país, sembla que esdevindrà clau en un futur.
Per què?
- Escurça temps: El 2014, l’empresa xinesa Yingschuang New Materials Inc. va construir 10 cases d’una sola habitació en 24 hores. Anteriorment, la Universitat del Sud de Califòrnia ja va realitzar una construcció de més de 200 metres quadrats i dues plantes en menys d’un dia utilitzant les mateixes tècniques que aquesta empresa xinesa.
- Abarateix costos: Les cases realitzades per Yingschuang New Materials Inc. només costaven 5.000 dòlars per edificació.
- Són sostenibles: La tendència generalitzada a tota la professió és anar cap a l’arquitectura sostenible, i l’arquitectura digital no es queda enrere. Per exemple, les 10 cases construïdes a la Xina el 2014 van ser realitzades en material reciclat. Hedwig Heinsman, de Dus Arquitectes afirmava, en una entrevista a The Guardian: “La indústria de la construcció és una de les indústries més contaminants i ineficients que hi ha. Amb la impressió en 3D hi ha zero residus, reducció dels costos de transport i tot pot ser fos i reciclat. Això podria revolucionar la forma en què fem les nostres ciutats”.
- Permeten l’auto-construcció: en una societat cada vegada més self-made i més personalitzada poder realitzar la casa al teu propi gust és a l’ordre del dia. I aquesta tècnica de construcció ho permet. Per exemple, en el passat Beyond Building Barcelona (antic Construmat), l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya va presentar la Wikihouse, una casa que es construeix com una maqueta. Descarregues els arxius d’internet de forma oberta i accessible i en un laboratori de fabricació digital, talles i converteixes els patrons digitals en casa teva.
Però com són aquestes impressores 3D?
Per començar, podem dir que són gegants: consten de dos braços telescòpics units per una biga transversal que allotja el capçal d’impressió. Els braços es mouen en el pla horitzontal mitjançant guies, i en vertical mitjançant la grua de cada braç. Al capçal arriba directament des de la cimentadora la mescla que es depositarà per capes en les zones determinades pel prototip creat prèviament per ordinador. Algunes impressores treballen amb una mescla de formigó d’assecat ràpid; d’altres, amb una mescla de plàstic i fibra de fusta.
Es perden llocs de treball?
Malgrat és evident que es perden els llocs de treball dels manobres tradicionals, també és cert que aquestes impressores no són capaces de reblar els acabats: es requereix de personal qualificat per a la cimentació final de les peces, la instal·lació de portes i finestres i la instal·lació de gas, aigua i electricitat.
Sembla o no sembla el futur? Pot ser que la construcció en 3D encara sigui un experiment, però més ràpid que tard es convertirà en un fet comú en les nostres vides. No hi esteu d’acord?