Go to Top

Control de legionel·la en d’altres països de la UE

A causa de l’important risc que pot comportar la legionel·losi a la salut pública, el control del bacteri de la legionel·la i el tractament de la malaltia es regula per llei a quasi tots els països de la Unió Europea. En aquest article donarem una petita visió d’algunes d’ells:

UE

 Alemanya

La Infektionsschutzgesetz IfGS (Actuació de Protecció contra Infeccions) va esdevenir obligatòria el gener de 2001. El seu propòsit és prevenir les malalties contagioses en éssers humans, detectar infeccions en un primer estadi i prevenir la seva difusió. Segons aquesta acta, la legionel·losi és una malaltia d’obligada notificació i la norma regula els valors estàndards per a l’aigua potable; les obligacions dels operadors d’instal·lacions d’aigua; així com la supervisió per les autoritats sanitàries de les instal·lacions per revisar-ne la higiene. A l’annex 4 de l’ordenança es pot trobar la freqüència estipulada per al control de la legionel·la en sistemes d’aigua calenta.

 Anglaterra

En terres anglosaxones, el control de la legionel·la el regula el COSHH (Control de Substàncies Perilloses per la Salut) i la AcoP L8 publicada per HSE (Executiva de Salut i Seguretat), un codi pràctic aprovat el 2003 destinat a propietaris, experts en control i professionals de la salut i la seguretat. La guia inclou la identificació de fonts de risc; la identificació d’una persona competent, identificat com a «el responsable»; como preparar-se pel control i la prevenció; la implementació, gestió i monitorització de les mesures aplicades; i el control de dades.

 França

La llei que regula el control de les instal·lacions amb risc de produir legionel·la és el Decret d’1 de febrer de 2010, relatiu al control de la legionel·la a les instal·lacions de producció, emmagatzematge i distribució de l’aigua calenta sanitària. La llei, que s’aplica als establiments oberts al públic, estipula el disseny de les instal·lacions de producció i de distribució de l’aigua calenta sanitària; el manteniment i cura dels dispositius; el domini de la temperatura de l’aigua; senyala el responsable de les instal·lacions, qui ha de realitzar l’anàlisi de legionel·la; i estipula el control de les concentracions de legionel·la a la xarxa per anàlisis periòdiques, amb una freqüència mínima d’un cop l’any.

 Itàlia

A nivell estatal, Itàlia disposa de la Guia per a la prevenció i el control de la legionel·losi, aprovada el maig del 2015 i que recull totes les normatives i guies nacionals anteriors: la Guia per a la prevenció i el control de la legionel·losi (del 5 de maig de 2000), la Guia d’indicacions sobre la legionel·losi per a gestors d’estructures turístiques i termals (del 4 de febrer de 2005), i la Guia d’Indicacions per a laboratoris amb activitat de diagnosi microbiològic i control ambiental de la legionel·losi (del 5 de febrer de 2005). En el seu apartat número 3, la guia desglossa com avaluar el risc, la periodicitat d’avaluació i la seva gestió, separant aquesta gestió segons siguin estructures turístiques, termals o sanitàries. A més de la normativa estatal, cada regió té les seves directrius al respecte, algunes més treballades, com la regió de la Lombardia o Emilia-Romagna, i d’altres amb menys especificacions.

Coneixeu més normatives europees? Ens les expliqueu? Deixeu-nos un comentari!

, , , ,