En els darrers anys són diversos els casos de legionel·la que s’han originat en 
instal·lacions hospitalàries. Per exemple, el brot que va tenir lloc a l’Hospital de Reus el 2011.
Són els hospitals localitzacions especialment sensibles en cas de que s’origini un brot de legionel·la, ja que les persones que hi resideixen, gent gran i persones malaltes, són més vulnerables front la malaltia. Especialment són col·lectius de risc els pacients amb problemes respiratoris i de pulmó, que és on afecta la legionel·la: aquests poden desenvolupar la malaltia de forma més agressiva.
Un altre problema generalitzat dels hospitals és que sovint disposen d’instal·lacions antigues, amb, per exemple, canonades de ferro, que produeixen més oxidacions i el creixement de la capa bacteriana.
Davant d’això, una pregunta sorgeix: tenen els hospitals més mesures de control que d’altres instal·lacions públiques amb risc de contraure legionel·la? La resposta en territori català i a nivell estatal és no. No tenen cap obligació al respecte segons la normativa vigent, tot i que alguns centres realitzen controls no obligatoris voluntàriament o d’altres sota el requeriment d’alguna inspecció sanitària.
Però els hospitals no tenen una normativa que difereixi del Reial Decret 865/2003, per el que s’estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. La llei determina com a alt risc l’aigua sanitària amb acumulació i retorn, però sense diferenciar si aquest sistema de producció d’aigua calenta es troba en un hospital, una residència, un hotel, un càmping o en qualsevol altre instal·lació pública o privada. Així les coses, el tractament que han de fer és el mateix que qualsevol altre sistema d’aigua calenta amb acumulació i retorn.
Ara bé: sí és cert que molts hospitals realitzen alguna analítica més de les obligatòries, així com d’altres instal·lacions també ho fan. Però aquest increment de les mesures depèn de la conscienciació del personal de manteniment.
L’excepció!
L’excepció legal a Espanya és l’Aragó, on sí que es diferencia a la seva normativa autonòmica una especial atenció als centres hospitalaris. Des de l’any 2001, en aquesta comunitat s’han incrementat els recursos dedicats a prevenir la legionel·la, s’han publicat vàries normes que complementen les nacionals i s’han normalitzat intervencions i processos de control.
Ara bé, cal dir que malgrat que la normativa para més atenció als hospitals, aquesta també és deficient en quant no obliga a fer passar inspeccions a d’altres instal·lacions no hospitalàries.
Què recomanem des d’AMBIENTAL?
Les recomanacions de control són les mateixes que donem a qualsevol instal·lació Aigua Calenta Sanitària, ja que el sistema de producció i la problemàtica és la mateixa. Però sí recomanem als hospitals que identifiquin i avaluïn molt bé les seves zones crítiques que poden ser més problemàtiques:
- Zones amb instal·lacions més antigues
- Zones de poc ús
- Trams amb estancament d’aigües
- Zones amb usuaris crítics (malalts greus i amb infeccions respiratòries)
T’ha interessat aquest post? Deixa’ns un comentari!
Vols més informació? Visita el nostre apartat de Legionel·la al web.
Vols demanar un pressupost d’inspecció?
AMBIENTAL és dedica a la inspecció reglamentària, actuant en els àmbits del control de LEGIONEL.LA | BAIXA TENSIÓ | TÈRMIQUES | MÀQUINES RECREATIVES | EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Donem servei integral als propietaris i/o gestors d’edificis corporatius: hospitals, residències geriàtriques, edificis de vivendes…